MORTAL! PROPOSTES VITALS PER PENSAR SOBRE ASSUMPTES MORTALS

Portem uns quants mesos treballant en un projecte sobre la mort, centrat específicament en generar espais i temps perquè infants i joves i els adults que pul·lulen al seu voltant, es facin preguntes interessants sobre la mort. Si tot va bé, esdevindrà un llibre al 2022. Sí! Els llibres triguen molt, molt, molt temps a cobrar vida.

Com a part fonamental del projecte, volíem dedicar un dels nostres quadernets descarregables al tema de la mort i així oferir l’oportunitat a persones d’arreu del món de participar, enviant-nos preguntes de nens i nenes generades a partir d’algunes de les activitats proposades al quadernet.

I quin millor moment o «excusa» per parlar, escriure, dibuixar i preguntar sobre la mort que el context del Dia de Morts, Tots Sants o Halloween (depenent de com ho celebri cadascú)?

Així que aquí està! Mortal! Propostes vitals per pensar sobre assumptes mortals. Un quadernet d’ultratomba ideat i escrit per Anna Juan-Cantavella i Ellen Duthie i il·lustrat per Loreta Lion.

Què conté aquest quadernet mortal?

• Una pàgina plena de preguntes mortals fetes per nens i nenes vives.

• Una pàgina que convida a escriure preguntes mortals pròpies, amb l’ajuda d’algunes paraules pista.

• Una secció de preguntes «Què prefereixes?»

• Una secció de preguntes de Vertader o Fals

• L’oportunitat d’entrevistar a un esquelet (mort des de fa molt temps) i a un vampir (viu des de fa molt temps) i pensar bones preguntes per a cadascun d’ells.

• Una secció per imaginar el comiat perfecte pels nostres éssers estimats

• Una pàgina per a llegir, pensar i dialogar sobre si, per exemple, la nostra vida té més sentit que la d’una mosca.

• Una secció de «La mort a la llengua», amb expressions, refranys i frases fetes sobre la mort, amb jocs i curiositats relacionades.

• I una darrera pàgina per a recopilar les millors preguntes mortals que ens haguem fet al llarg de tota la lectura i joc amb el quadernet i que podreu compartir amb Wonder Ponder, amb la promesa de què una tria de les preguntes que rebem s’inclouran en el llibre que estem preparant per l’any 2022.

El material descarregable que oferim de forma gratuïta des de Wonder Ponder porta molt, molt temps i té associats molts costos.

Posar-ho a disposició del públic de forma gratuïta és una elecció i ens sembla perfecte que es descarregui sense cap cost.

Si, malgrat això, et ve de gust recolzar el treball de preparació i producció d’aquestos materials i reconèixer la seva utilitat i el gaudi que pot oferir, podeu fer una aportació, que ens ajudarà a continuar creant materials gratuïts i a posar en funcionament d’altres projectes com el de les autoentrevistes durant el confinament, en què han participat fins ara, més de 100 nenes i nens d’arreu del món i que han llegit centenars de persones més.

L’aportació pot reflectir el cost que et sembli just per aquest quadernet en concret, o bé una quantitat pels quadernets que hagis descarregat i gaudit en el passat i sospites que descarregaràs i gaudiràs en el futur.

Pots fer la teva aportació fent clic al botó groc de la dreta, a sota, o bé via paypal aquí (si us plau, afegeix a l’apartat d’Afegir una nota «m’agradaria fer una aportació» per a fer-nos més fàcil la tasca administrativa).

Una altra forma molt important de recolzar la nostra feina és descarregar-ho gratuïtament i compartir-ho en xarxes socials.

Sigui quina sigui la teva decisió, moltes gràcies!

M’agradaria fer una aportació

Aquest descarregable també està disponible en castellà, en anglès i en portuguès.

Divendres a l’#ApuntdeLlibre (Ràdio Tremp), la @BiblioTremp va presentar Wonder Ponder

Divendres a l’#ApuntdeLlibre , la @BiblioTremp va presentar Wonder Ponder!

Propostes per pensar sobre l'escola amb Wonder Ponder: edició pandèmica

Ha arribat aquest moment de l'any i... quin any aquest que ens està tocant navegar! Amb pandèmia o sense pandèmia, sempre va bé pensar sobre l'escola, sobre l'aprenentatge, sobre en què consisteix ser un bon profe i en què consisteix ser un bon alumne, sobre amics, amigues i altres criatures escolars, sobre l'escola dels nostres somnis i l'escola dels nostres malsons.

Compartim el nostre ja tradicional descarregable gratuït farcit de propostes per pensar, parlar, escriure i dibuixar sobre l'escola i el món escolar. En aquesta ocasió, li hem fet uns retocs pandèmics al descarregable per reflectir el context en què estem vivint, sense que domini els temes principals de reflexió, que romanen amb o sense pandèmia.

A descarregar i a gaudir!

También en castellano Also in English

Wonderpondejant al Nadal (descarregable gratuït!)

Subscriu-te

Subscriu-te

AQUESTOS NADALS, SORPREN-TE I PENSA!

 AMB EL NOSTRE DESCARREGABLE GRATUÏT

DE FILOSOFIA VISUAL PER A NENS PER PENSAR EL NADAL.

El Nadal s'apropa i des de Wonder ponder pensem que dóna molt i molt per a pensar. Ja els últims anys vam comprovar que molts professors i moltes famílies pensaven el mateix. Molts d'ells ens van escriure entusiasmats contant-nos com ho havien passat i com havien pensat amb el nostre especial nadalenc.

Per això, aquest any tornem a compartir el nostre regal nadalenc per a tots: un PDF descarregable i imprimible ple de propostes per a pensar sobre aquestes dates. A gaudir!

Clica a sobre de la imatge per a descarregar el quadern complet en PDF.

US DESITGEM A TOTS UNS NADALS PLENS DE SORPRESES I REFLEXIONS!

También disponible en castellano.

Also available in English.

Wonder Ponder 2019-2020 ON FIRE: Nova col·lecció! Nova caixa! I llançament de l'escola en línia!

Estimades criatures amigues de Wonder Ponder:

És difícil abandonar la tendència de dividir els anys en cursos escolars que arrenquen després de l'estiu, encara que el calendari natural ens digui una altra cosa.

Per això a Wonder Ponder solem utilitzar l'estiu per a descansar una miqueta, clar que sí, però també per a planificar el proper curs i pensar en els propers anys.

En aquest post volem compartir en què estem treballant ara mateix i quins plans tenim per a la propera etapa. Anem al gra.

1. Arrenquem amb una gran novetat. Aquesta tardor (2019) llançarem el primer títol d'una nova col·lecció, el nom no podem desvetllar encara, però sí que podem avançar que es tracta d'una col·lecció de llibres que contindran exploracions explosives a partir d'un concepte o d'una paraula. Que de què anirà el primer? Serà una exploració explosiva sobre el concepte de llar, i ens permetrà convidar a lectors de 8 anys en endavant, persones adultes incloses (sempre, sempre) a explorar la idea de llar des de múltiples perspectives i tocar temes com les diferents maneres de sentir-se a casa, els requisits mínims per a una llar, la migració, la llibertat de moviment, les mudances, l'arrelament i el desarrelament, el turisme, el medi ambient, la idea de "tornar a casa" en la literatura, el cos com a llar, les fronteres, la pertinença, les conquestes, les invasions, les acollides, les recepcions, la llengua com a llar, l'assimilació cultural, l'okupació, les tendes de campanya (de guerra, de joc, de càmping), les cases del passat, les cases del futur, la vida sense llar, la vida amb moltes llars, i moltíssimes, però moltíssimes coses més. No us imagineu les ganes que tenim d’ensenyar-vos-el!

2. I per quan la propera caixa de Filosofia visual per a nens?

Ja estem treballant en ella i està prevista per a la primavera de 2020. De moment, tampoc volem desvetllar el títol però sí el tema en termes amplis: filosofia política! Sí, sí. Quin millor moment que l'actual per explorar a fons les característiques ideals que tindria una persona a càrrec del govern? I quines característiques tindria el ciutadà, la ciutadana ideal? Com seria una educació que generés innocents? Quina diferència hi ha entre un bon ésser humà i un bon ciutadà o una bona ciutadana? Haurien de poder votar les persones menors d'edat? Per què? Hi ha persones que no haurien de poder votar? Per exemple, haurien de tenir dret a decidir el futur d'un país els ciutadans majors que no estaran per gaudir ni per patir? Hi ha opinions més valuoses que d'altres? Quina és la millor forma de govern? La democràcia? I si la majoria s'equivoca? Ai ai ai!

I una última notícia, que ja us contàvem al post anterior!

3. A principis de 2020 llançarem l'escola en línia de Wonder Ponder amb un curs introductori per arrencar, al qual s'aniran afegint altres cursos relacionats amb la filosofia visual per a nens específicament, però també cursos dedicats a diversos temes relacionats amb la filosofia, la literatura, l'art i la infància. Tan aviat com tinguem més informació, ho anunciarem, però aquells que vulgueu assegurar-vos que no us perdeu l'oportunitat d'estrenar-la, si no ho heu fet ja, us recomanem que us subscrigueu al llistat de correu per rebre informació específica sobre l'escola en línia i els cursos que oferirem només tinguem la llista:

Subscriu-te

Subscriu-te

llançament de l'escola online de Wonder Ponder

Heu sentit ja la gran notícia?

A principis de 2020 llançarem l'escola en línia de Wonder Ponder amb un curs introductori per arrencar, al qual s'aniran afegint altres cursos relacionats amb la filosofia visual per a nens específicament, però també cursos dedicats a sucosos temes relacionats amb la filosofia, la literatura,  l’art i la infància, tant per separat com barrejat.

Aquest projecte d'escola en línia és un desenvolupament natural del treball que realitzem des de fa ja gairebé cinc anys a Wonder Ponder i FLAI, a més d'una resposta a les insistents mostres d'interès rebudes de diferents punts del món hispanoparlant en els últims anys. Així mateix serà una oportunitat per oferir cursos especialitzats, sense por a allò molt, molt nínxol, aprofitant les investigacions que realitzem dins i fora de Wonder Ponder totes les integrants de l'equip i algunes professores i professors convidats afins.

En el camp de la filosofia, estem treballant en el desenvolupament de cursos sobre l'ús de la pregunta i el diàleg a l'aula,sobre la imatge com provocadora de preguntes, sobre la literatura com a trampolí per al diàleg filosòfic,o sobre maneres de convertir un avorrit llibre de text en un camp de generació de preguntes i indagacions riques. En el camp de la literatura infantil, estem desenvolupant cursos especialitzats de lectura i anàlisi de determinats autors i autores de literatura infantil (arrencant amb Jeffers, Steig, Lobel o Nöstlinger), un curs centrat en la lectura compartida en veu alta, un altre sobre història de l'edició de literatura infantil. Així mateix, voldríem oferir cursos d'exploració basats en les edicions de FLAi  (Què vol i què pot la literatura infantil? I De la innocència a l'experiència?).

Anirem a poc a poc, és clar, però estem molt il·lusionades amb aquest nou projecte que és una extensió natural de tot el que fem presencialment.

T'interessa estar al cas? Subscriu-te a aquesta llista de correu i t'informarem puntualment sobre els avenços i l'obertura d'inscripcions:

Subscriu-te

Subscriu-te

Sorprendre's, preguntar, reflexionar! Què fa una filòsofa?

Des del desembre passat, Ellen porta a terme uns tallers de diàleg filosòfic entre avis i néts. Cada sessió s’articula al voltant d’una temàtica i s’incita al diàleg a través d’una tria de targetes de les quatre capses Wonder Ponder. El resultat, ho podeu llegir aquí, són uns diàlegs molt rics, en què les mirades de grans i petits van construint nous punts de vista, que els ajuden a pensar de formes diferents, a descobrir coses sobre els altres i a establir nous vincles.

Tots els posts sobre les converses entre avis i néts són molt interessants però l’introductori, on van parlar sobre què és la filosofia i què fa una filòsofa com Ellem, exposa de forma molt sintètica i senzilla alguns aspectes interessants, si volem portar a terme tallers de filosofia amb nens. Així que el reproduïm aquí a sota.

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

Ellen havia explicat ja alguna cosa sobre ella però li va faltar una cosa molt important: a la universitat, va estudiar filosofia. Va preguntar si algú tenia alguna idea de què és això. "Per exemple si jo dic que sóc "filòsofa", a què creieu que em dedico? Què és el que faig? ".

De seguida va aparèixer una primera paraula: "pensar". Estàvem d'acord en què una filòsofa pensa. Alguns néts i nétes van començar a assajar el gest de pensar i se'ns va donar molt bé. Ellen va afegir que una filòsofa no pensa de qualsevol manera. Pensa llargament, no es conforma amb una estoneta. Pensa amb cura, vol comprendre-ho tot. I per pensar amb cura, s’han de fer altres coses…

QUÈ FA UNA FILÒSOFA?

UNA FILÒSOFA OBSERVA

Per ser bons filòsofs és important observar. Observar cada detall, fixar-nos     molt bé en tot. Que no se'ns escapi ni un detallet. Ens encanta tafanejar la realitat.    

En aquest moment el primer que es va posar observar Ellen va ser la cadira que tenia al seu costat i tots es van apuntar a l'observació. Té quatre potes. Cal que la cadira tingui quatre potes? O seguiria sent una cadira si tingués sol tres? Pensem en com haurien d'estar disposades les potes perquè seguís funcionant com cadira (haurien de ser gruixudes, va dir algú, o     estar disposades en triangle va dir una altra persona) i així, sense voler-ho, vam començar a pensar sobre el que fa que una cadira sigui una cadira.    

UNA FILÒSOFA ES SORPRÉN

És clar! I què passa quan et poses a observar tot amb molt de detall? Doncs que de sobte hi ha coses que et sorprenen: Ooooooh! Ooooooh! Ooooooh! Que estrany és tot. Com de rara és aquesta vida! Què estrany     nostre cos, aquests braços, aquesta veu, aquesta llengua que comprenem tots i amb la qual ens comuniquem! Què estrany és existir!

UNA FILÒSOFA PREGUNTA

I aquest sorpresa, porta a preguntar-se: Eeeeeh? Com? Quan? Què? I sobretot,sobretot, als filòsofs els encanta preguntar: Per què?Es passen el dia preguntant.    

Però no qualsevol pregunta. Quan es fa filosofia es fan preguntes filosòfiques.    

Per exemple, a una filòsofa no li interessa massa la     pregunta: "Us agrada el filet amb patates?" Per què no ens interessa?    

Una de les nétes indica que la resposta a aquesta pregunta és "només qüestió de gustos" i per això no li sembla filosòfica.    

Algú més afegeix que és una pregunta massa fàcil. Als filòsofs els agraden les preguntes més difícils. Preguntes que no són fàcils de respondre, no responen amb un sí o amb un no, que cal pensar per contestar.

PENSAR/ REFLEXIONAR

Per donar la millor resposta possible a aquestes preguntes, no queda més remei que pensar. I pensar amb molta cura, sense presses. Així és com construïm respostes.  

DIALOGAR
I ens agrada pensar costat d'altres persones, escoltant el que tenen ells al cap i compartint amb ells el que tenim nosaltres al cap. Pensem que altres persones poden tenir molt bones idees i molt bones respostes i ens interessa veure si les seves respostes són millors que les nostres. A vegades és sorprenent com de bones poden arribar a ser les idees dels altres! Així que també és molt important per als filòsofs dialogar.     

I a això havíem vingut. Serem capaços de ser bons filòsofs? De fer bones preguntes? Vam decidir provar!  

Qui s’atreveix a provar-ho per aquí?

Ja ha arribat “Pessiga’m” d'impremta! Qui vol fer una ullada a l'interior?

Acaba d'arribar-nos de la impremta “Pessiga’m !”, acompanyat de les seves versions en anglès, Pinch Em!, I en castellà ¡Pellízcame!, el darrer títol de la sèrie Wonder Ponder de Filosofia visual per a nens (i no tan nens).

En aquest quart llibre-joc de la sèrie, les autores Ellen Duthie (escriptora) i Daniela Martagón (il·lustradora) conviden a petits, mitjans i grans a explorar, preguntar-se i reflexionar de manera seriosament lúdica i lúdicament seriosa sobre la realitat, la imaginació i els somnis. Què és real i què no és tan real?  

A partir de 14 escenes il·lustrades dissenyades per provocar preguntes i reflexió, ¡Pessiga’m! explora situacions que remeten a temes clàssics de la filosofia (fins a quin punt podem refiar-nos dels nostres sentits ?, què és "de veritat" i què és "de mentida" ?, és possible que la nostra vida hagi estat un somni des del principi?) i també a temes filosòfics més contemporanis (sobre la realitat virtual, la relació entre la ficció i la realitat, la fiabilitat de la informació o els fake news, i la representació en els selfies) d'una manera que és al mateix temps propera i desestabilitzant, i sempre captivadora per a un rang d'edat molt ampli, a partir dels 6 anys (o abans) i fins a adults.

Tots els nostres títols tenen un pòster que, en aquesta ocasió, és gairebé un llibre en si mateix: Petit Rem al regne de Pessiga’m. Aquesta espècie de còmic per llegir en veu alta, que potser sigui realment un romanç de cec, és també un tribut a La cuina de nit, de Sendak, que al seu torn homenatjava les tires còmiques del Petit Nemo, de Winsor McCay. Però part del joc serà buscar altres homenatges. Per llegir i mirar moltes vegades.  

Després de Món cruel (2015), Jo, persona (2015) i El que tu vulguis (2016), i del vol que va prendre el projecte de Filosofia visual per a nens, no només a Espanya, sinó gràcies a la venda de drets, també en països com Corea del Sud, Argentina, Mèxic, Brasil o Alemanya, ens vam prendre un temps per assimilar tot el que s'havia generat des del llançament del segell Wonder Ponder al novembre de 2014. Sobretot, ens vam prendre un temps per recordar que els ritmes del nostre projecte no tenien per què seguir els ritmes del món editorial. Alguna cosa així com slow publishing-edition? Sí, això.

fragment del póster de Pessiga'm!

Apostem per la creació d'una col·lecció que es mantingui en el temps, que arribi a altres països i de la qual puguin gaudir diverses generacions.

En un clima on la majoria de les veus que sentim asseguren tenir les respostes i tenir la descripció vàlida de la realitat, sembla més urgent que mai desenvolupar l'hàbit de compartir les nostres incerteses.

Això és part del que tractem de fer, des de la literatura i des de la filosofia, en la sèrie de Wonder Ponder. És el que hem fet, amb rigor i de forma juganera, a Pessiga’m!

Llarga vida a Pessiga’m!

Vols saber més sobre la sèrie de Filosofia visual de Wonder Ponder? Aquest vídeo de cinc preguntes amb les seves respostes dura només 9 minuts i ho explica TOT. Bé, gairebé tot.

DISTRIBUCIÓ DELS TÍTOLS DE WONDER PONDER

A partir de l'1 d'abril, la distribució dels títols de Wonder Ponder a Espanya canviarà a Distribucions Feran.

Després de tres anys i mig d'una relació estupenda amb Libri i Altro, amb el responsable de la qual, Roberto Masi, ens uneix, a més d'una relació laboral, una relació d'estreta amistat, els nostres plans per a aquesta fase requereixen fer un salt a nivell de magatzem i distribució que Distribucions Feran ens facilitarà.

Quan vam llançar Wonder Ponder al novembre de 2014, vam optar per confiar a Libri i Altro nostra distribució perquè sabíem que necessitàvem una atenció personalitzada i bolcada d'una manera que no seria fàcil aconseguir en una distribuïdora de major grandària.

Al costat de Roberto, tracem un pla arriscat de distribució, basat en la venda en ferm ("esteu boges!" Ens deien). Gràcies al treball i esforç conjunt, vam aconseguir que ens acceptessin aquestes condicions un nombre considerable de llibreries, cosa que ens va permetre en aquests primers anys, no estar sotmeses a la crueltat despietada (és un dir) del mercat. Ha estat un plaer treballar amb Libri i Altro i amb Roberto, que, encara que no sigui pare de Wonder Ponder, sí que ha estat i seguirà sent sempre un tiet molt estimat.

Gràcies per tot, Roberto.

 

Comencem aquesta nova etapa amb Feran també molt il·lusionades. Estem segures que seran uns companys de joc còmplices i entusiastes en aquesta nova fase per Wonder Ponder, de la qual ja us anirem informant.

Aprofitem per explicar-vos que a finals de maig estarà disponible un nou títol (el quart) de la col·lecció de Filosofia visual per a nens: Pessiga'm! (Sobre realitat, imaginació i somni).

Al mateix temps es reimprimiran tots els títols anteriors, que van camí d'esgotar-: serà la 4a edició de Mundo Cruel, la 3a de Yo, Persona, la 3a de Lo que tú quieras i les segones dels mateixos títols en anglès.

Mentrestant, si teniu algun dubte sobre el canvi de distribució, podeu contactar amb Roberto (info@libriealtro.com) de Libri i Altro per qüestions pendents, i amb Miguel León  (mleon@feran.es) de Distribucions Feran per a més informació.

La realitat, t’avorreix? Preparant "Pessiga’m!", El 4art títol de la sèrie de Filosofia visual per a nens de Wonder Ponder, sobre Realitat, Imaginació i Somni. Sí, sí!

Ja hem entrat en la fase intensa i estimulant de creació / proves / rectificació / producció del proper títol de Filosofia visual per a nens de Wonder Ponder.

Un dels centenars d'esbossos d'exploració (de Daniela Martagón) que s'estan produint durant el procés de creació del quart títol de Filosofia visual per a nens de Wonder Ponder. La realitat, t’avorreix?

"Pessiga’m!" convidarà a lectors de totes les edats a reflexionar sobre la realitat, la imaginació i el somni.

Com podem estar segurs de què no estem somiant? La prova de pessigar-se o galtejar-se sembla gairebé intuïtiva, universal. Des de molt petits, és recurrent que els nens apel·lin al dolor i a com el sentim quan estem desperts i com el sentim quan estem somiant, com a demostració que no estem somiant, com Locke va assenyalar a Descartes a suggerint-li que considerés la diferència entre estar en un incendi i somiar que estem en un incendi, com a exemple de què, en efecte, sí que seria possible trobar indicacions de realitat que ens permetrien distingir la realitat del somni.

Què és real i què no és real? Com podem distingir una cosa de l'altra? Què és el que fa que alguna cosa sigui real? Què tenen en comú totes les coses reals?

Un dels centenars d'esbossos d'exploració (de Daniela Martagón) que s'estan produint durant el procés de creació del quart títol de Filosofia visual per a nens de Wonder Ponder. La realitat, t’avorreix?

Com podem accedir a la realitat? Explorarem la fiabilitat dels nostres sentits, la relació entre representacions de la realitat i la realitat mateixa, el testimoni d'altres que compten realitats llunyanes o properes no presenciades per nosaltres.  

La realitat, és important? És més important la realitat que allò imaginari? En quins sentits sí i en quins sentits no?

També tindrem ocasió d'explorar la realitat virtual, la "realitat" a la premsa, la realitat que projectem i la realitat que vivim.

Explorarem les diferències entre les coses "de veritat" i les coses "de mentida".

I preguntarem molt, és clar. Hi ha diferents nivells de realitat? És fiable la nostra memòria com a testimoni de la realitat? Hi ha sentits més fiables que d’altres? Se'ns ocorre algun sentit que ens pogués donar un accés més "perfecte" a la realitat? Com seria aquest sentit? Podem inventar la realitat? Si et portes malament en un somni, ets "dolent"? I moltes, moltes, moltes coses més.

En uns mesos (maig, 2018), amb tots vostès ... Pessiga’m!

Més informació sobre els altres títols de la sèrie de Filosofia visual per a nens aquí http:http://www.wonderponderonline.com/ttols-1/

Wonder Ponder: què va passar el 2017 i què ens espera al 2018. Gràcies per acompanyar-nos!

2017 va ser un any en cert sentit "silenciós" en Wonder Ponder, si ens mirem amb la lupa d'un mercat editorial on l'activitat es mesura a cop de novetats.

Cap títol nou: Uiiii!

Tres anys i només tres llibres: Uiiii!! (Que les persones impacients no tinguin por, hi ha notícies per a elles al final d'aquesta entrada).

Però si ens acostem una miqueta, mirem amb altres vidres i parem atenció, veiem de quantes formes diferents es pot mesurar l'activitat, el ritme i el compàs.

En 2017, vam tenir nous aterratges.

A principis d'any, a Wonder Ponder va arribar la notícia que l'Editorial Sexto Piso es llançaria a editar Wonder Ponder per a Mèxic i Colòmbia. Finalment va sortir al novembre, coincidint amb la visita de les tres integrants de l'equip a Mèxic.

També ens complau enormement anunciar la publicació de Món cruel al Brasil, a la col·lecció Boitatá de l'editorial Boitempo. Molt, molt felices.  

A Corea del Sud, de la mà de Marubol, que ja va tenir la seva estrena wonderponderiana el 2016 amb la seva edició de la versió coreana de Món cruel, va arribar també l'edició coreana de Jo, persona.

Al maig, vam viatjar a Argentina, on vam participar a la Fira del Llibre de Buenos Aires; a Xile on la nostra autora Ellen Duthie va donar una conferència a la Universitat Catòlica i xerrades amb bibliotecaris i mediadors; i a Uruguai, on vam participar en l'acte de llançament de Ludosóficos a més d'impartir un taller per a nens amb ells.

Vam participar al congrés del ICPIC (International Council for Philosophical Inquiry with Children) a Madrid.

TAmbé vam tenir el plaer d’organitzar el nostre propi primer Curs Internacional de Filosofia Literatura i Infància (Flai) a Albarracín a Terol (Espanya).

Al novembre, vam participar a la Fira Internacional de Literatura Infantil i Juvenil a Mèxic.

Durant la nostra visita a Mèxic:

1. Vam donar una conferència al Seminari Internacional de Foment a la Lectura de la FILIJ:

2. Vam fer un taller de 8 hores en el marc de la FILIJ, on vam explorar els títols de Wonder Ponder, el procés de treball que hi ha darrere i les peculiaritats de crear imatges per pensar.

3. Vam presentar el llibre Món cruel a la Biblioteca Vasconcelos, amb ajuda d'Adolfo Córdova i l'editor de Sexto piso, Diego Rabasa.  

4. Vam tenir una reunió molt interessant amb vista a projectar coses boniques i interessants per a la nostra propera visita a Mèxic.

5. Vam tenir una cobertura de premsa brutal, tant en premsa escrita i blocs especialitzats com en ràdio i televisió.

5. Dos de nosaltres vam anar també a la FIL a Guadalajara, on, entre moltes altres coses, vam tenir l'oportunitat de entrevistar-nos amb diverses persones interessants per a un projecte que llançarem d’aquí a poc (recordin que "d’aquí a poc" pot ser en temps wonderponderià, que no necessàriament es correspon amb el temps de mercat).

També a Mèxic, vam celebrar la graduació del primer Diplomat en Filosofia per a Nens organitzat pel Centre Thinkers a la ciutat mexicana de Querétaro, amb el suport de Wonder Ponder.

A Espanya, també vam donar diverses conferències i vam participar en taules rodones diverses i tallers amb nens i amb famílies a Saragossa, Gernika, València, Àvila i Madrid.

Vam fer diversos cursos intensius sobre diàleg filosòfic i literatura infantil, i sobre l'ús de la pregunta i el diàleg a l'aula, i unes poques coses més.

Durant tot l'any, vam donar unes 20-30 entrevistes a la televisió, ràdio i premsa escrita a Espanya, Mèxic, Argentina, Uruguai i Xile.

I per descomptat, seguim treballant dia a dia en els nostres pròxims títols i projectes editorials. La nostra recerca per a cada títol és llarga i detallada amb lectures filosòfiques i reflexions al voltant de cada tema dins del nostre equip de filòsofa-il·lustradora-editora. Per portar a terme cadascuna de les capses, portem a terme tallers amb nens i nenes de variades edats on explorem i produïm imatges per fer pensar, també fem tallers amb adults on analitzem i pensem com han de ser les imatges i els materials per convidar a pensar a nens (i no tan nens). I seguim!

    ¡Notícies pel 2018!

Pel 2018, tenim molts plans i moltes notícies, algunes de les quals podem anunciar ja i altres per a les quals caldrà esperar.

¡Alemanya! Per fi podem anunciar que l'any 2018 es publicarà a Alemanya el primer títol de la nostra sèrie de Filosofia visual per a nens. Estem molt emocionades que sigui amb l'editorial Moritz Verlag,amb l'editor Markus Weber, un veritable monstre de l'edició per a nens a Alemanya. La primera editorial europea que s'atreveix. Li seguiran més? Això esperem!

També, si tot va bé, hi haurà nova edició de FLAI. Més detalls pròximament.

I pels impacients: 'Hi haurà nou llibre! "PESSIGA’M", el nou títol de la nostra sèrie de Filosofia visual per nen de Wonder Ponder, convidarà lectors de totes les edats a mirar i pensar sobre realitat, imaginació i somni: Què ha de tenir alguna cosa perquè sigui real? Com podem saber si el que veiem és real? És possible que els nostres ulls ens menteixin? Seria possible que estiguéssim vivint un gran somni i que tot el que coneixem i hem viscut i estem vivint forma part d'aquest somni? A vegades la realitat ens l'expliquen altres persones. Com podem saber de quins testimonis ens podem fiar i quins testimonis hem de posar en dubte? Si poguéssim triar entre una vida virtual perfecta i una vida real imperfecta, quina triaríem i per què? Quins dels nostres sentits són més fiables? És possible que alguna cosa "de mentida" es converteixi en alguna cosa "de veritat"? Com? Com podem saber amb seguretat que els nostres records són reals? I molt més!

I a més ... tatxan! Si tot va bé, no serà l'únic llibre! De moment no podem dir més, però aviat hi haurà sorpresa wonderponderiana. Ens morim de ganes de poder explicar-ho tot, però caldrà esperar una miqueta més.

De moment, us deixem amb un esbós de Daniela Martagón, realitzat com a part del treball de recerca per Pessiga’m.

Qui té por al perquè ferotge?

La sèrie Wonder Ponder, Filosofia visual per a nens, es basa en la pregunta i el qüestionament de les nostres opinions, postures i reaccions donades per, entre altres coses, conscienciar sobre la dificultat i l'esforç que requereix saber què pensem sobre el món i sobre nosaltres mateix, per què pensem allò que pensem i com vam arribar a aquesta postura. La intenció però, és també que ens adonem de com de divertit pot arribar a ser el procés d’exercir la nostra responsabilitat de pensar les coses "de debò".

El primer títol de la sèrie - Món cruel- convida a lectors de vuit anys en endavant (també a adults) a pensar sobre la crueltat i sobre la nostra relació amb ella d'una manera que és alhora seriosa i seriosament divertida. Les escenes curioses que conté detonen preguntes intrigants que conviden a la reflexió i al diàleg, estimulant el desenvolupament d'un pensament propi i facilitant la construcció d'un mapa visual i conceptual de la crueltat.

Des del seu llançament, han aparegut nombroses ressenyes a mitjans de comunicació i blocs molt positives i en molt bona sintonia amb les intencions i interessos amb què ens vam embarcar en aquest projecte.

Ens resulta estimulant l’entusiasme de moltes de les reaccions i estem molt satisfetes, no només d’haver fet exactament el que volíem, de la manera exacta en què ho volíem fer, sinó per aparentment haver aconseguit comunicar-ho amb èxit.

Igualment, l'acceptació en llibreries ha estat molt bona, així com entre els professors -des de mestres de preescolar, fins a professors de secundària- per fomentar el diàleg en tutories o per realitzar projectes de recerca en Educació per a la ciutadania, i entre les famílies que han l'han jugat e llegit a casa. Les reaccions i experiències han estat molt positives.

Però en aquest post volem parlar de les excepcions: de les reaccions menys positives i que deixen entreveure diverses preocupacions que semblen repetir-se. Són preocupacions molt freqüents al voltant de la infància,  de l'educació i del material que es presenta als nens, de manera que ens sembla important abordar-les. Per això i perquè potser serveixi per explicar amb més detall el nostre projecte de filosofia visual per a nens i nenes.

Pensant sobre aquestes preocupacions i sobre la nostra resposta a aquestes, ens ha semblat que totes tenen a veure amb l'ús de la pregunta com a eix del material (amb el fet de no donar respostes "correctes", ni tan sols "buscades" o "desitjades"). La pregunta veritable (no la que cerca i exigeix una resposta per defecte, ni la retòrica, ni la de cortesia) com a forma de comunicació, d’indagació i descobriment és una cosa a la qual estem poc acostumats, de manera que en cert sentit és normal que desperti dubtes i inseguretats. Especialment quan ho apliquem a la nostra relació amb nens i quan ens reconeixem a nosaltres mateixos com a co-indagadors i no com a autoritats transmissores de veritats. No és tan fàcil.

Vegem llavors aquests dubtes.

1. Realment és lícit qüestionar-ho tot, "jugar" amb tot?

Una llibreria a la qual vam enviar Món cruel com a regal a manera de carta de presentació, va tornar el títol al nostre distribuïdor amb una nota vehement: "No pot estar més allunyat de la nostra forma de veure el món". Certament, no vam entendre què volia dir. El nostre esforç es focalitza no a presentar una visió determinada del món tot i que sí que planteja una forma de relacionar-se amb ell, d'observar-lo, de pensar-lo i d'avaluar-lo. Per això no enteníem que haguéssim presentat una visió que pogués ofendre. Després de pensar molt, se'ns va ocórrer que aquesta reacció visceral podia estar basada en l'ús de l'humor en un assumpte tan seriós com la crueltat. "Certs temes no són per riure", sembla que ens volien dir. "Amb la crueltat, no es juga, ni es qüestionen determinades veritats". Si la nostra interpretació és correcta, sembla ser que per abordar la crueltat amb nens, seria més apropiat fer-ho des de la condemna inequívoca que des de la reflexió oberta, que deixa lloc a possibles respostes que no prevèiem.

El xoc doncs, estaria, creiem, entre una reflexió oberta (i per tant no controlada en el seu resultat) i la necessitat o conveniència d’exemplificar (positiva o negativament) en l'educació ètica i moral dels més petits.

En general, a la història de la literatura infantil i al material concebut per educar en valors, es distingeix entre les modalitats on es presenten conductes i models positius a imitar i les modalitats on es presenten conductes i exemples negatius a evitar. En el sentit en què ens interessa aquí, es tracta de dos costats de la mateixa moneda: la condemna inequívoca o la prescripció inequívoca. Segons aquest enfocament, que segueix sent predominant en l'educació en valors i en la "literatura" al servei de l'educació en valors, el món adult acorda una sèrie de valors que tindríem la responsabilitat transmetre i inculcar en els nens -adults del futur- i dissenya mitjans de transmissió per mostrar exemples de nens prenent la decisió “correcta” en una determinada situació.

La idea és que mitjançant la presentació de l'exemple de la presa de decisió “correcta” per part del model a imitar, els nens van assimilant el valor com una cosa desitjable i correcta.  I a base de repetició, aquests valors, acabaran sent assimilats.

Aquest enfocament assumeix un model de transmissió o inserció de valors, en el qual, per exemple, la idea que "no cal matar formigues" es transmet al nen, que aprèn i assimila, en la transmissió, el precepte moral.

El problema aquí és el concepte d'aprenentatge. El model de "transmissió de valors", en el qual el nen seria un recipient a omplir per uns adults que saben, atorga un paper passiu al subjecte aprendedor que impossibilita, al nostre entendre, un veritable aprenentatge. Perquè tingui lloc l'aprenentatge, el nen ha de ser una part activa -la principal- d'aquest aprenentatge, i en aquest model no és fàcil veure-ho.

Es podrà reclamar que en aquest model, el procés de transmissió també pot anar acompanyat d'un procés de reflexió. No obstant això, la mateixa forma en què es presenten els exemples impossibilita una reflexió real. La reflexió requereix preguntes reals, requereix de certa ambigüitat, de la possibilitat de què hi hagi altres formes de veure el món. Si en la pròpia presentació del cas, s'exclouen altres formes de veure, la reflexió no pot ser més que un nom bonic que posar-li a un simulacre.

Així, la decisió "difícil" que s’ha de prendre respecte el model de comportament exemplar es presenta en forma de suposat dilema moral, quan en realitat és simplement una basta elecció entre "el bé" i "el mal". (El veritable dilema moral es dóna, per exemple, quan la circumstància obliga a triar entre dos mals).

El que Wonder Ponder proposa, enfront del model exemplar (a imitar o a evitar) és un model d'indagació moral, que exigeix qüestionament, reflexió, i assumir responsabilitat pels nostres posicionaments. Enfront de la condemna o exemplarització inequívoca proposem una reflexió oberta.

A risc que algú pugui arribar a una conclusió "no desitjada"?

Decididament, sí.

Una conclusió meditada i argumentada davant d’altres serà més real i ens dirà molt més sobre el seu "propietari" que una conclusió rebuda en safata i "assimilada". La vida moral i ètica poques vegades ve en blanc i negre. I si els adults gratem una mica, no trigarem a traduir aquest "blanc i negre" a "imitable i evitable":

No sols és lícit qüestionar-ho tot, sinó que, si som seriosos, és impossible no fer-ho.

2. Qüestionar i pensar sobre determinades coses pot fer-nos patir?

Una clienta d'una de les nostres llibreries estrella (hi ha un grapat de llibreries a Espanya que sembla que treballen per a nosaltres de tant que ens recomanen i venen -Gràcies! -) semblava interessada… però després va dir: "però si li ensenyo això als meus fills, hauran de pensar en això ". "Sí", va dir la llibretera, "aquesta és la idea".

Entre adults, és freqüent pensar que exposar certs materials als nens els pot fer pensar en temes en els quals d'una altra manera no pensarien. La preocupació sembla ser que presentar-material sobre certs temes (com poden ser la mort o la crueltat) els exposa innecessàriament a assumptes dels quals d'altra manera serien més o menys feliçment ignorants o almenys assumptes que d'altra manera no sotmetrien a una reflexió pausada, traient o entreveient una sèrie de possibles conclusions, potser no massa reconfortants.

L'important, creiem des de Wonder Ponder, és entendre que els adults no imposem l'agenda dels temes en què pensaran els nens. No podem controlar allò que "entra" en el nen, ni tampoc allò que surt d’ell mateix. No podem garantir que el nen només pensarà en allò que li permetem pensar amb els nostres filtres i escuts. Els nens, des d'edats molt primerenques pensen sobre la vida, la mort, les malalties, la injustícia, la felicitat, la crueltat, la culpa, la frustració, i també mostren perplexitat sobre la pròpia existència, la diferència entre fantasia i realitat, entre la veritat i la falsedat i allò que podem saber amb certesa i allò que no.

Pensar sobre determinades coses pot ser dur, però ho és encara menys si es pensa i es dialoga obertament i es contrasten visions que si s'aparca o es posterga el pensament "per quan siguis més gran i l’entenguis".

3. Però per què anem a preguntar i pensar sobre aquestes coses quan no hi ha cap problema?

El propietari d'una altra llibreria ens ha dit que no entenia per què s'hauria de fer pensar als nens en aquestes coses ( "potser infants amb problemes, que necessiten teràpia"). "Els nens d'ara", ha afegit, "són tan innocents que ni tan sols reconeixerien la crueltat si la veiessin. Els meus fills i els seus amics són tots molt bons, jo ho veig quan els observo jugar ".

En aquest cas, es produeix un xoc entre el model d'esperar a abordar problemes fins que surtin a la llum i tractar-los únicament amb els protagonistes directes del problema enfront el model de reflexionar sobre situacions reals, hipotètiques, ficcionals o futures perquè, en cas que sorgeixi un problema o una situació difícil d'afrontar se sàpiga identificar i que ja hi hagi un procés de reflexió prèvia que pot servir d'eina per abordar-ho o comprendre-ho millor.

Nosaltres entenem que si esperem al fet que sorgeixin els problemes per dialogar, correm el risc de limitar el diàleg a moments de necessitat, com si el diàleg fos una cosa a evitar tret que sigui estrictament necessària. Malauradament, aquests moments de necessitat solen ser també moments dramàtics i traumàtics, on, efectivament, és molt difícil parlar. Especialment si mai s'ha parlat abans.

Pensar i preguntar sobre aquestes qüestions "sense venir al cas", pot ajudar els nens i nenes (i a nosaltres) a afrontar qüestions, pensar sobre elles, donar-los la volta, preparar-nos i familiaritzar-nos amb temes que ja estan afrontant o que afrontaran en algun moment en el futur pròxim. Els ajuda a identificar els seus propis sentiments i les raons per les quals poden sentir allò que senten i també els sentiments d'altres persones. Els fa conscients que és possible pensar sobre el món i els dóna "permís" per pensar-hi.

Allò que es proposa des de Wonder Ponder, i des de la filosofia per a nens en general, és parlar amb els nens sobretot, perquè s'acostumin a pensar en tot tipus de coses. Com a efecte secundari de la reflexió filosòfica, és molt possible que estiguin millor equipats per afrontar certes coses, o que tinguin menys por per parlar-ne, quan se'ls presentin sense avisar a la vida.

4. No és inevitable dirigir el pensament dels nens cap a on "ens interessa"?

I finalment, hi ha a qui preocupa que dirigim inevitablement el pensament dels nens cap a on "ens interessa". És una preocupació que sol expressar-se abans d'haver vist el contingut de la caixa amb deteniment, però el que sembla preocupar és que les preguntes dirigeixin en alguna direcció determinada al nen.

Per què serà que sempre salta la preocupació quan es posa damunt la taula el qüestionament i la pregunta i mai quan es posa el pensament pròpiament dit, sota la forma de missatge o moralitat?

Allò que ens proposem a Wonder Ponder és usar aquesta capacitat de "dirigir" la imatge per provocar preguntes en lloc de dirigir-la cap a pensaments determinats, com passa massa sovint en la literatura infantil (i no parlem ja de material sobre valors). Dirigim a preguntes diverses i molts cops contraposades en una mateixa imatge.

Si un nen està enfadat, volem que el lector / jugador es pregunti per què i no necessàriament interpreti l'enuig com una explicació de l'escena.

Hem tingut molta cura perquè cada imatge "contingui multituds", com deia Whitman. I precisament, alhora que aparentment dirigeixin en una direcció determinada, proposin just la contrària o introdueixin un dubte. Hem incorporat perspectives múltiples sempre que hem pogut, invertint rols, exagerant realitats i qüestionant tot allò que sembla inqüestionable. Es tracta que en el moment precís de mirar les imatges ens assaltin dubtes de tota mena, abans d’adonar-nos que per contestar servirà molt començar de nou.

------------------------------------------------

Els llibres que fan preguntes sense proporcionar respostes o  que no ofereixen una resposta "correcta" que l'adult pot reservar fins al final del procés de reflexió per alliberar-la com un mag i resoldre tots els dubtes, desperten dubtes i inseguretats en molts adults .

En un sistema educatiu i en general en una societat on es concep als nens com recipients on podem abocar allò que més ens interessa com a societat o el que creiem que més pot interessar al nen per viure en aquesta societat, no és fàcil ni còmode -com adult- baixar-se d'aquest pedestal d'autoritat, on tan segurs i tan a gust ens trobem, per caminar amb el nen i -de veritat- indagar al costat d’ell en les possibles respostes a una pregunta. Reconèixer que a ell o ella et pot il·luminar a tu, igual que tu a ella. Obrir-se a què et faci una pregunta la resposta desconeixes i poder dir: "no ho sé, pensem-ho junts" i després pensar-junts de veritat, i no des de la superioritat adulta. Això no és fàcil tampoc. I Wonder Ponder demanda justament això. Wonder Ponder li diu al mediador, eh tu! Juga tu també! Pensa tu també, que no ho tens tan clar!

I seguim preguntant!

A la segona caixa, que s'editarà al maig, plantegem escenes i preguntes sobre la identitat personal i la intel·ligència artificial. Saps amb total certesa que ets una persona? Com saps que en realitat no ets un robot? Si tinguessis dos o tres cervells, series dues o tres persones? Què és exactament una persona? I tu, què en penses?

WONDER PONDER, SPLASH! NÚMERO 1: SI EN REALITAT FOSSIS UN ROBOT, PREFERIRIES NO SABER-HO?

Des Wonder Ponder volem lluitar perquè aquest estiu la calor no ens redueixi a farinetes el cervell.

Per això us anirem llançant un degoteig refrescant que hem anomenat Wonder Ponder 'Splash!: una selecció d'escenes tretes dels nostres tres títols de Filosofia visual per a nens (Món cruel, Jo, persona i El que tu vulguis).

Llestos per al primer Wonder Ponder 'Splash !?

Allà va!

Si en realitat fossis un robot, preferiries no saber-ho?

Evitar que el teu cervell i el de la teva família es tornin farinetes amb la calor és fàcil. Cal posar-se a pensar. Podeu explicar-nos les vostres conclusions en un comentari en aquesta entrada del bloc o a la nostra pàgina de Facebook. Al final de l'estiu, triarem la resposta que més ens hagi agradat de tots els Wonder Ponder 'Splash! i el guanyador/la guanyadora podrà escollir una de les nostres súper caixes signada i dibuixada per les autores (aquella que més t'agradi) com a regal. Vàlid per a tot el món.

Un, dos, tres, Splash!

Tenen dret els nens i nenes a tenir una vida privada que no coneguin els seus pares?

Un dels personatges de El que tu vulguis no ha volgut desvetllar el seu nom; insisteix que aquesta informació és privada.

Amb el nostre darrer títol, El que tu vulguis, Ellen Duthie i Daniela Martagón conviden a persones petites, mitjanes i grans a explorar la llibertat i molts dels conceptes relacionats amb la mateixa: seguretat, límits, normes, capacitat d'elecció, voluntat, privacitat i més.

Com tots els títols de la nostra sèrie de Filosofia visual per a nens, El que tu vulguis s'alimenta d'un ampli, ric i atent treball en tallers amb petits i grans abans i durant el procés de creació.

En Wonder Ponder preguntem, escoltem, dialoguem, observem. Tracem un mapa general de preguntes sobre la qüestió central i veiem quines preguntes interessen més a les nenes i nens de diferents edats, per després tractar de condensar-les en les escenes que finalment vam seleccionar per a incloure en el títol.

A causa a la manera en què recollim les preocupacions i les preguntes reals de nens i nenes en tallers, els títols de Wonder Ponder no contenen només preguntes i situacions plantejades per persones grans per a persones petites. Contenen també moltes preguntes que van en l'altra direcció: preguntes i preocupacions plantejades per persones petites o mitjanes i que, presentades a persones grans, poden obrir un interessant diàleg entre generacions.

Un dels temes que apareixen amb freqüència en tallers sobre la llibertat amb nens (amb adolescents, sí, però també amb nens més petits) és el tema de la privacitat. Cal explicar tot als pares o hi ha parts de la vida que ens podem guardar per a nosaltres mateixos?

Una nena de 9 anys es queixava en un dels tallers: "La meva mare em pregunta sempre què he fet i vol saber-ho tot, tot, tot. Però jo no li explico tot perquè hi ha coses que em vull guardar per a mi." A la pregunta de quin tipus de coses són aquestes que es vol guardar per a ella i si són coses que d'alguna manera té por dir a la seva mare, va contestar: "No, no és perquè siguin coses dolentes, és perquè són meves. Són meves i no les vull compartir amb ningú ". A partir d'aquesta declaració i altres d'alguns més del grup, plantegem un diàleg al voltant del dret a la privacitat.

Normalment, quan els adults parlem del dret a la privacitat dels nens, solem centrar l'atenció en la protecció del caràcter privat de les imatges en un món cada vegada més públic, per exemple, o en el dret a l'anonimat de fills de persones famoses , per posar un altre exemple. Ens centrem en la privacitatde portes cap a fora, per dir-ho d’alguna manera. Però, i de portes a dins? Tenen dret els nens a una vida privada que no coneguin els seus pares? Si és així, a partir de quina edat? Tenen dret a mantenir correspondència privada? De quins aspectes de les seves vides és acceptable - o desitjable - que estiguem al corrent? On és la línia entre protecció i intromissió? A partir de quina edat té un nen dret a aquest tipus de privacitat?

Hi ha (almenys) dues escenes dins de El que tu vulguis que disparen reflexions i preguntes sobre aquestes qüestions. La primera presenta un possible món on s'hagués inventat una màquina lectora de pensaments.

Al revers, algunes de les preguntes que es plantegen són: "Per què creus que li estan llegint els pensaments? Quins pensaments creus que ha detectat el lector? Què faries si els altres poguessin llegir els teus pensaments? Pots controlar el que penses? Imagina que aquest lector de pensaments existís de veritat, qui hauria de poder utilitzar-lo, amb qui i per a què? "

A la segona escena (per a aquesta haureu de recórrer a la imaginació 'o a la butxaca!) Veiem un nen dins d'un armari amb l'única companyia d'una bonica gateta. S'han preparat allà dins una estupenda cau amb tot el necessari per gaudir de la seva llibertat. Algunes de les preguntes al dors són:

Creus que és lliure el nen de l'escena? Sentir-se lliure és el mateix que ser lliure? Es pot ser més lliure d'amagat que a la vista dels altres? I sí, aquesta és una pregunta aparentment senzilla, però gens fàcil de contestar. Tenen dret els nens i les nenes a tenir una vida privada que no coneguin els seus pares?

Preguntes que, tant per a nens com per a adults, no són fàcils de contestar i que són, precisament per no ser fàcils, les més interessants de compartir i les més fascinants d'explorar. Preguntes de nens a altres nens, d'adults a nens, de nens a adults, totes perfectes per fer wonder (sorprendre) pondre (reflexionar).

Així que, el tornem a preguntar: Tenen dret els nens i les nenes a tenir una vida privada que no coneguin els seus pares?

I tu, què en penses?

Il·lustració de EL QUE TU VULGUIS, d'Ellen Duthie i Daniela Martagón. De la sèrie Wonder Ponder de Filosofia visual per a nens.

La il·lustradora Daniela Martagón relata el fascinant procés de la recerca de to

A la presentació del tercer títol de la nostra sèrie de Filosofia visual per a nens en castellà, El que tu vulguis, Daniela Martagón, la il·lustradora, dissenyadora i coautora del llibre, va explicar el procés des de la seva mirada d’il·lustradora i per a això es va centrar en la recerca del to adequat.

Compartim el relat de Daniela:

La primera proposta de maqueta era molt diferent a la que finalment va acabar sent. Aquesta primera aproximació es va basar en el concepte de gàbia i tancament i en diferents variacions, que volien explorar diversos graus i possibilitats de llibertat.

Va ser la primera maqueta en forma d'exposició que vam mostrar a grups de nens de diferents edats (de 5 a 9 i de 10 a 12). I el cas és que va funcionar molt bé. La proposta tenia escenes poderoses que detonaven reaccions i diàlegs molt interessants, però al final el conjunt resultava molt fatalista i opressiu. Ens vam adonar que resultava molt pesat aquest enfocament i que calia contrastar-ho amb altres exemples més lliures o alliberadors.

El segon intent estava relacionat amb el títol provisional que teníem per a la caixa en anglès: Freedom in a Box. El títol ens encantava i la possibilitat de trobar llibertat en l’encaixat que representava la imatge ens agradava també, però no trobàvem una traducció que ens agradés en espanyol. La libertad en caja ens semblava que feia un joc de paraules involuntari amb "en caja" i "encaja" que grinyolava. No volíem tenir títols conceptualment massa diferents, així que en vam buscar un altre.

Després de donar amb un nou títol, vam seguir experimentant amb la idea de llibertat en una caixa, jugant de nou amb gàbies, però hi havia un problema de col·lisió entre el significat del títol i el de la imatge. No s'entenia bé. Les gàbies ens començaven a oprimir.

Així que vam eliminar la gàbia i vam provar només amb mordassa i lligams, però tampoc s'entenia del tot. Fins i tot hi va haver qui li va treure connotacions pujades de to que nosaltres, innocents criatures, ni tan sols havíem imaginat.

I llavors va arribar una segona etapa, en la qual més aviat me’n vaig anar a l'extrem oposat: la vida sense vigilància, normes, ni càstigs. Aquests nens jugant amb foc.

Un nadó borratxo de poder. Conduint, fumant. Però no ens agradava gens com de seguida adquiria un to moralista, en el qual si als nens se'ls dóna llibertat, no saben utilitzar-la. Tampoc aquest era el camí que volíem seguir...

No, no era el camí. Vaig decidir mantenir el nadó, però vaig canviar la voluntat desbocada pel desig. Vaig provar amb la idea del geni. No estava malament, ens agradava. Gairebé, gairebé ... Però sentíem que aquesta coberta encaminava el lector exclusivament cap a l'aspecte del desig dins de la llibertat, quan en realitat la capsa abordava molt més. Seguia sense convèncer-nos...

Fins que vaig dibuixar a aquesta nena en plena explosió extàtica de llibertat. Lliure! Ens agradava el caràcter de celebració.

I vaig seguir provant, fins a trobar la idea de l'altaveu. Aquí no només està ella en ple èxtasi de llibertat, sinó que commina els lectors a unir-se a ella. Sentíem que havíem arribat al final. Un viatge que havia anat des del fatalisme fins a la celebració. Era el que cercàvem.

Uns retocs i adaptacions i una mica de color .. i voilà!

Totes les il·lustracions d'aquest post: Daniela Martagón.

RECITAL DE FILOSOFIA VISUAL A MÓN LLIBRE

Abril ja està aquí i amb ell, moltes cites literàries! La primera, el proper cap de setmana, el 8 i 9 d'abril, al recinte del CCCB, a la plaça Joan Coromines i a la dels Àngels. Món llibre torna i aquest any Wonder Ponder estarem allà amb el nostre flamant nou títol en català, El que tu vulguis, i amb el 1º RECITAL DE FILOSOFIA VISUAL! T'ho perdràs?

T'esperem al taller blanc a les 11h45 del diumenge 9 d'abril.

WONDER PONDER A ESO I BATXILLERAT? OH! SÍ!

La nostra autora Ellen Duthie va tornar divendres passat de passar un parell de dies apassionants en el Centre Educatiu Gençana de València, on va participar com a convidada al fabulós Carnestoltes Literari que organitza el col·legi i que aquest any se celebra per 28é any consecutiu. Us animem a fer una ullada al programa aquí per fer-vos una idea i us deixem a Ellen perquè expliqui l'experiència.

Quan em van convidar al Carnaval Literari de Gençana em va fer especial il·lusió perquè havia sentit a parlar molt tant del carnaval com de l'escola i em venia molt de gust viure-ho de prop. A més de tenir l'oportunitat de gaudir de l'espectacle i de la companyia del titellaire Rodorín, del Circ de Puces de Dominique Kerignard i dels altres convidats, em va agradar molt la idea de treballar més amb secundària, ja que feia temps que em venia de gust provar un parell de coses amb aquestes edats. Vaig tenir sessions amb grups des de 1r d'ESO fins a 2n de Batxillerat i va resultar realment apassionant.

Escena de Món cruel de la sèrie de Filosofia visual per a nens (i no tant nens) de Wonder Ponder

Van ser sessions curtes majoritàriament (d'uns 50 minuts), centrades principalment en aconseguir que entréssim tots en un estat de curiositat i de necessitat de preguntar, amb el focus posat en la generació de preguntes: en la pregunta com a resposta. El professor de filosofia em comentava la dificultat que de vegades trobava per fer que les preguntes brollessin d'ells i això ens vam proposar.

El mecanisme? Comencem amb un recital de filosofia visual, en el qual anaven apareixent escenes de Wonder Ponder a la pantalla mentre escoltaven un recital, composat principalment de preguntes, guionitzat prèviament i adornat amb anècdotes, una mica de dramatisme, humor i comentari. Però principalment un vessament de preguntes amb les quals deixar-se inundar la ment.

Immediatament després del Recital de Filosofia visual, mentre seguíem en aquest estat de semi-hipnosi interrogatòria, vam mostrar escenes noves i vam proposar als alumnes que fossin ells qui s'encarreguessin de les preguntes.

Des de 1r d'ESO fins a 2n de Batxillerat, els resultats van ser molt interessants i la participació excel·lent, amb una naturalitat en la recerca de bones preguntes com respostes que va interessar molt al professor.   

Escena de El que tu vulguis de la sèrie de Filosofia visual per a nens (i no tant nens) de Wonder Ponder.

Les nostres imatges s'han fet i estan pensades perquè, a mirar-les, es disparin preguntes i reflexions. Realment, les preguntes que hi ha darrere de cada escena són una mena de suport al professor o al lector si li ve de gust llegir-les, però la idea és que les imatges per si soles provoquin preguntes interessants.

Les imatges que fem són bastant úniques en aquest sentit. Sovint, quan es pensa en imatges que fan pensar, se'ns ocorren imatges poètiques, obertes, on hi cap una multitud d'interpretacions, o imatges metafòriques. Altres vegades es fan servir imatges denúncia, on es mostra una realitat davant la qual es pretén fer reaccionar a què les veu. Però en Wonder Ponder, el que tractem de fer en el nostre treball, en el qual col·laborem molt estretament les tres integrants de l'equip -filòsofa, il·lustradora i editora-, és crear imatges provoca-preguntes. Els mecanismes que fem servir per provocar preguntes inclouen humor, tensió, exageració, intercanvi de rols o el món al revés, identificació, sorpresa, mons possibles, provocació d'estranyesa, incredulitat, indignació, por, desconcert, incomoditat, rebuig, atracció, goig.

Cada imatge provoca diversos tipus diferents de pregunta: interpretatives (per tractar de comprendre la imatge i assegurar-se que es tenen clars els matisos), hipotètiques sobre el món de l'escena (què haurà passat abans? Què podria passar després? Com serà el món on aquesta escena pugui ser possible?), experiencials (relatives a la nostra pròpia relació amb l'escena des de l'experiència o des imaginar-se com actuaríem nosaltres en la situació) i altres més generals, abstractes o filosòfiques, aplicables no només a l'escena, ni a la nostra experiència, sinó a totes les altres situacions similars, categoritzant aquesta similitud des de diferents perspectives i arribant a preguntes cada vegada més fonamentals. El més fàcil sol ser començar per les que estan enganxades a la imatge, i després anar fent preguntes cada vegada més generals.

Escena de Jo, persona, de la sèrie de Filosofia visual per a nens (i no tant nens) de Wonder Ponder.

Una de les coses que més va interessar al professor és com una mateixa imatge, amb els diferents grups i les diferents edats portava a preguntes sobre un nucli temàtic molt concret, moltes vegades molt similars. Per Wonder Ponder, això és el més gra de la floreta: vam aconseguir allò que ens havíem proposat. Despertar sense dirigir. Amb cada escena, i amb totes elles en el seu conjunt, cerquem provocar les circumstàncies per fer brollar la sorpresa o l'estranyesa, per generar curiositat i necessitat de comprendre i analitzar.

La propera vegada que treguis una caixa de Wonder Ponder a l'aula o a casa, amb primària o amb secundària, prova a jugar a aquest joc de les preguntes. Podeu mostrar una escena de Wonder Ponder i proposar pensar en totes les bones preguntes que se us acudeixin relacionades amb la imatge (de tot tipus: interpretatives, experiencials, hipotètiques i filosòfiques). Es pot considerar amb atenció cada pregunta: s'entén? Es podria formular amb més claredat? Centrar l'exercici en la generació de bones preguntes, sense tractar de contestar-les, eleva la pregunta a la categoria d'una possible finalitat en si mateix, la situa com a element de joc i ens proposa una relació diferent amb les preguntes, les quals no tenen per què aclaparar i molt menys espantar i amb les quals podem gaudir sense la pressió d'haver de respondre-les.

No és que explorar possibles respostes no sigui important, però ho podem deixar per a un altre dia.

"LA FILOSOFIA ÉS REBEL·LIA". LLEGEIX L'ENTREVISTA A ELLEN DUTHIE AL NOU NÚMERO DE EL CULTURISTA, DEDICAT A LA FILOSOFIA.

Al nou número de El Culturista,dedicat a la Filosofia, ressenyen Jo, persona en català, entrevisten Ellen Duthie i proposen un joc per wonderpondejar, entre moltes, moltes més coses molt recomanables.  

Us deixem el text de l'entrevista realitzada per Núria Puyuelo.

L'ENTREVISTA
ELLEN Duthie

QUÈ ÉS PER A TU LA FILOSOFIA?

La filosofia és rebel·lia. Quan filosofem ens atrevim a qüestionar totes les certeses que ens vénen donades i les que creiem haver construït fins al moment sobre el món i sobre la nostra relació amb el món.

La filosofia és joc i com qualsevol joc, és cosa seriosa. Quan fem filosofia hem d'assegurar primer que tenim totes les peces del puzzle sobre la taula. Després podem veure quins encaixen. Amb les peces que no encaixen, hem de pensar si podem prescindir-ne o si hem de deixar-les a un costat per intentar incorporar-les la propera vegada que juguem a aquesta pregunta o puzle.

La filosofia és també recerca de sentit. La vida és estranya, el món és misteriós i els éssers humans estem plens de contradiccions. Partint de la sorpresa que ens provoca aquesta estranyesa, la filosofia busca formular les preguntes necessàries, ordenar les possibles respostes a aquestes preguntes i sotmetre-les a examen. Després veiem amb quines ens podem anar quedant per construir sentit i quines cal anar rebutjant. Curiosament, en aquesta recerca de sentit, la filosofia es converteix també en font de sentit: filosofar és una de les coses més humanes a les quals ens podem dedicar.

PER QUÈ CREUS QUE SERVEIX?

D'alguna manera, la filosofia, com la literatura, no "serveix" per a res, i ho dic amb molt d’orgull!

Però la filosofia és molt valuosa per molts motius. És valuosa perquè interroga el món i a totes les altres disciplines, formulant bones preguntes i exigint respostes pausades i raonades.

És valuosa perquè ens fa conscients que gran part del que considerem de sentit comú, lluny de ser cert, està basat en errors i imprecisions. La filosofia ens obliga a sotmetre a examen les nostres conviccions, creences i prejudicis. Ens obliga a pensar sobre la qualitat del nostre raonament, a examinar la nostra pròpia ment i a conèixer-nos millor. És valuosa perquè ens exigeix pensar per nosaltres mateixos.  

La filosofia és valuosa també perquè ens pot aportar un sentit de la perspectiva sobre què és el que importa i què és allò que no importa tant per al nostre món i per a la nostra vida.

CREUS QUE COM A SOCIETAT TENIM POR DE PENSAR?

Crec que el que tenim és poca pràctica. Ens passem la vida practicant dur per no pensar. El sistema educatiu dominant, des de fa molt de temps, ha eliminat qualsevol rastre de reflexió sobre el que s'està aprenent, especialment en les edats més primerenques. Si portem tota la vida practicant la irreflexió, és difícil de sobte començar a pensar en profunditat en les coses i és normal que doni no només por, sinó també mandra.

Pot resultar més incòmode o més complex pensar per un mateix que acceptar una veritat donada o deixar que altres decideixin per tu. Hi ha també una sensació que no és pràctic, fins i tot que no és realista, posar-se a pensar. Qui té temps per a aquestes coses? Com si pensar fora prescindible.

D'altra banda, hi ha certa tendència a imaginar que si pensem profunda i seriosament sobre la vida, descobrirem inevitablement una realitat terrible i ens endisarem en la desesperació o caurem a l'abisme. O que si no es té una resposta clara, la sensació serà insuportable. Però, no és preferible seguir pensant, que conformar-se amb una resposta que en realitat no ens convenç? Quina idea tan tremenda la que per ser mitjanament feliços, hem d’anar per la vida sense pensar!

El que ens hauria d’aterrir és la por a pensar.

COM CREUS QUE S'HAURIA D'ENSENYAR LA FILOSOFIA A L'ESCOLA PERQUÈ NO SIGUI CONCEBUDA COM UNA DISCIPLINA COMPLICADA I INABARCABLE?

Crec que el fonamental és aconseguir generar aquestes circumstàncies de sorpresa i perplexitat que donen lloc a les preguntes filosòfiques perquè les mateixes preguntes brollin en les ments de l'alumnat. Es tracta de provocar desestabilització, dubtes sobre certeses prèvies, confusió que els fascini, que els porti a voler indagar. En el moment en què la pregunta sorgeixi d'ells o com a mínim entenguin com va sorgir en la ment d'una altra persona, estan enganxats i la qüestió ja està al seu abast.

QUINA ÉS LA MILLOR METODOLOGIA PER INTRODUIR-LA A L'ESCOLA?

Crec que posar èmfasi en el caràcter dialògic de la filosofia és desitjable per molts motius, entre ells, perquè implica l'alumnat en les qüestions, de manera que no són merament receptors o, en el millor dels casos, analistes d'idees i arguments aliens, sinó que són part activa de la indagació.

També crec que és positiu allunyar-se de la regurgitació escrita i centrar-se en el gènere de l'assaig des de petits, on, a partir de lectures i anàlisi de textos de filòsofs i de diàlegs a l'aula, es presenti una tesi pròpia, degudament argumentada.

També és interessant introduir altres gèneres d'escriptura i art, com relats de ciència ficció per exemple, per explorar determinades preguntes filosòfics, o projectes "d’exposicions per fer pensar" a companys.

EN QUÈ CONSISTEIX EL TEU PROJECTE WONDER PONDER? QUINS OBJECTIUS PERSEGUEIX? 

És un projecte de recerca de Filosofia visual per a nens que combina una part educativa, una altra literària i una altra editorial. A partir d'imatges narratives intrigants i provocadores, cadascun dels nostres títols convida a reflexionar sobre un determinat tema des de molts angles diferents.

El treball que vam realitzar està basat en treball previ amb nens i adults de diferents edats, on observem i dialoguem amb ells per detectar algunes de les preguntes i temes que més atrauen els assistents i vam provar les imatges per veure en quina mesura desperten una reflexió rica. Després, hi ha un treball lent i dur d'edició en què participem jo, la il·lustradora Daniela Martagón i l'editora Raquel Martínez.

Wonder Ponder busca obrir espais de reflexió i diàleg, on puguem compartir el nostre "no saber" i construir possibles respostes. Busca oferir oportunitats per aturar-se a pensar, en un món en el qual ens aturem poc i a pensar, menys. Cerca també fer de la reflexió un procés al mateix temps rigorós i juganer i sobretot, al qual un pugui habituar-s'hi.

QUIN LLIBRE RECOMANARIES ALS PARES PER APROPAR LA FILOSOFIA ALS SEUS FILLS I PER A ELLS?

Qualsevol llibre-joc de Wonder Ponder, què vaig a dir jo!

Món cruel, per pensar sobre la crueltat, Jo, persona, per pensar sobre què som i qui som, i El que tu vulguis per pensar sobre la llibertat.

La veritat és que qualsevol exemple de bona literatura també pot usar-se com a trampolí per al diàleg. Aquí és important fugir de llibres que continguin lliçons (no solen donar per a un diàleg molt ric) i buscar llibres que deixin al lector amb una pregunta més que amb un missatge.

QUAN ERES PETITA, QUÈ VOLIES SER DE GRAN?

Recordo que de molt petita volia ser arquitecta. Després, d'adolescent vaig canviar a advocada (principalment, ho confesso, a causa de la influència de la sèrie La Llei de Los Angeles). Durant diversos anys, vaig seguir contestant automàticament que volia ser advocada, per llevar-me de damunt la pregunta. De fet, gairebé gairebé vaig estudiar Dret. Però sempre agrairé als meus pares que abans de sol·licitar plaça a la universitat, s'asseguessin amb mi i em fessin dues preguntes molt senzilles: "però, a tu què t'interessa de debò ?, què t'apassiona?" I ho vaig tenir claríssim: la filosofia.

Ellen Duthie (Cadis, 1974) és autora, traductora, editora i professora. Creadora del projecte Wonder Ponder de Filosofia visual per a nens i autora dels blocs "Lo leemos así», «Filosofía del cuento» i «Filosofía a la de tres». El seu treball se centra en els camps de literatura infantil i filosofia per a nens, de vegades per separat però normalment regirats.

Què fer per no deixar fora els nens a qui els costa participar?

Una de les preguntes que ens solen fer motls mediadors quan coneixen Wonder Ponder fa referència a la dinàmica del diàleg filosòfic a l'aula o en contextos educatius no formals, i concretament, a la participació.

Què fer per no deixar fora els nens a qui costa participar? Com integrar-los en la comunitat d'indagació si no els agrada o els costa parlar davant la gent? És evident que no hi ha una estratègia màgica per fer que tothom participi de la mateixa manera. Tot depèn del nen, del grup, del context i de la familiaritat amb el diàleg filosòfic del grup i de l'adult que facilita el diàleg.

Però, la nostra autora, Ellen Duthie, comparteix algunes idees al bloc:

No tinc estratègies màgiques però sí hi ha tres casos que em van fer reflexionar en el seu moment i que em sembla útil compartir. A cada cas hi ha un aspecte a tenir en compte pel que fa a la participació:

1. Definició de la participació. Hi ha un nen, que ara té 10 anys, que ha estat venint a cadascun dels tallers que he fet a Madrid des de fa uns 4 anys. No se n'ha perdut cap. Insisteix que vol apuntar-se. Li agrada parlar quan estàs sol amb ell o en contextos de joc. S'expressa molt bé, amb un vocabulari ampli i amb capacitat d'exposar idees complexes i de resoldre conflictes amb amics mentre juga. I, en canvi, als grups de diàleg, no parla quasi. Crec que en tots els tallers als quals ha assistit, no haurà dit més d'una o dues frases durant els diàlegs.

Quan la seva mare em pregunta si ha participat, li dic que sí. Que tot i que no ha parlat al llarg del diàleg, sí que ha estat molt atent a tot allò que deien els demés i ha estat seguint la conversa amb interès, somrient i reaccionant davant les exposicions dels seus companys. Desprès, la mare m'explica que ell li conta tot allò sobre el qual hem estat parlant i què ha argumentat cadascú, de forma que tornen a tenir el diàleg a casa. Aquest cop sí que participa, exposa el seu acord o desacord amb els diferents arguments que ha anat escoltant i va construint una resposta pròpia. Hi ha nens -i també adults- que tenen un ritme de pensament ràpid i altres que prefereixen un ritme més lent. Els agrada que allò que llegeixen reposi, digerir allò que escolten i parlar-ho més tard, tranquil·lament, amb un amic, amb la mare o el pare. Hi ha persones a qui no els costa anar construint les seves respostes mentre van dialogant, a qui no els fa nosa rectificar pel camí. Però hi ha d'altres que prefereixen, i que fins i tot necessiten, pensar-ho una mica més, fer eixe diàleg de forma interna abans de pronunciar-se. Aquest diàleg intern pot ser també part del diàleg compartit. Pot ser també una forma -activa- de participar.

2. Donar temps. Una noia, molt tímida, que va venir a una sèrie de tallers setmanals, no va dir res durant els dos primers dies. Al tercer, de sobte, va començar a parlar, com si haguès comprovat que la dinàmica era diferent a allò que s'esperava: que aquí, a diferència d'altres contextos, sí que es sentia amb forces per a participar. Això em passa sovint i crec que també està relacionat amb el ritme de pensament i la capacitat per filar arguments quan es fan diàlegs filosòfics. En altres contextos, dins i fora de l'aula, és normal que aquelles persones que senten certa ansietat social o que tenen dificultats per a la comunicació puguin sentir-se incòmodes i pressionades quan se'ls plantegin preguntes. La major part de vegades sembla que les preguntes hagin de respondre's ràpidament, bé amb la resposta correcta, bé amb una opinió ja formada sobre el tema.

Però, en els diàlegs filosòfics el ritme és pausat. No es tracta de treure's la pregunta del mig sinó més bé de romandre en ella una bona estona; el temps que calgui. Aquest ritme pausat pot resultar reconfortant per aquelles persones que enfront altres ritmes poden sentir-se incòmodes, fins al punt de no voler participar.

3. Diferents maneres de participació. El darrer és un cas semblant al primer d'un altre nen que ve sovint als tallers i que molts titllarien de poc participatiu. És un pensador silenciós. Però, el més interessant és com canvia la seva actitud durant el treball artístic que solem fer posterior als diàlegs en els tallers Wonder Ponder. Aquí es transforma i mostra molta energia, creativitat i molta més espontaneitat. Això no significa que no gaudeixi en silenci dels diàlegs. Sempre m'interesso per les seves aportacions artístiques perquè són fantàstiques (ho són), però per sobre de tot, per fer-li veure que una mena de participació no és més rellevant que una altra i per explicar-li així que als seus dibuixos veig tot el treball que ha fet en silenci durant els diàleg.

Fins i tot, al llarg del diàleg tracto d'incorporar diferents formes de participació. Hi ha preguntes introductòries que tenen més a veure amb el relat d'una experiència pròpia que pugui aportar alguna cosa al tema que estem explorant. Per a certes persones participar en la resposta a aquesta mena de qüestions intimida menys que participar en les purament filosòfiques. I al contrari. Hi ha qui no vol relatar res propi i prefereixen centrar-se en les qüestions en sí. En aquest sentit, paro atenció i intento fer preguntes a cadascun d'ells del tipus de preguntes que ja sé que els costa menys o que els diverteix més de respondre.

Crec que allò fonamental és crear un ambient compartit agradable, estimulant i segur per a dialogar. I no córrer. No pressionar. No forçar. Donar temps. I gaudir d'eixe temps en el qual ens aturem a pensar junts.

Més informació.

Els títols de la sèrie: Món cruel i Jo, persona

Wonder Ponder als mitjans

Blocs d'Ellen Duthie: Filosofía de cuento, Filosofía a la de tres, Lo leemos así.

Punts de venda

Wonderpondejant al Nadal (descarregable gratuït!)

Subscriu-te

Subscriu-te

AQUESTOS NADALS, SORPREN-TE I PENSA!

 AMB EL NOSTRE DESCARREGABLE GRATUÏT

DE FILOSOFIA VISUAL PER A NENS PER PENSAR EL NADAL.

El Nadal s'apropa i des de Wonder ponder pensem que dóna molt i molt per a pensar. Ja l'any passat vam comprovar que molts professors i moltes famílies pensaven el mateix. Molts d'ells ens van escriure entusiasmats contant-nos com ho havien passat i com havien pensat amb el nostre especial nadalenc.

Per això, aquest any tornem a compartir el nostre regal nadalenc per a tots: un PDF descarregable i imprimible ple de propostes per a pensar sobre aquestes dates. A gaudir!

Clica a sobre de la imatge per a descarregar el quadern complet en PDF.

US DESITGEM A TOTS UNS NADALS PLENS DE SORPRESES I REFLEXIONS!