La il·lustradora Daniela Martagón relata el fascinant procés de la recerca de to
Raquel Martínez
A la presentació del tercer títol de la nostra sèrie de Filosofia visual per a nens en castellà, El que tu vulguis, Daniela Martagón, la il·lustradora, dissenyadora i coautora del llibre, va explicar el procés des de la seva mirada d’il·lustradora i per a això es va centrar en la recerca del to adequat.
Compartim el relat de Daniela:
La primera proposta de maqueta era molt diferent a la que finalment va acabar sent. Aquesta primera aproximació es va basar en el concepte de gàbia i tancament i en diferents variacions, que volien explorar diversos graus i possibilitats de llibertat.
Va ser la primera maqueta en forma d'exposició que vam mostrar a grups de nens de diferents edats (de 5 a 9 i de 10 a 12). I el cas és que va funcionar molt bé. La proposta tenia escenes poderoses que detonaven reaccions i diàlegs molt interessants, però al final el conjunt resultava molt fatalista i opressiu. Ens vam adonar que resultava molt pesat aquest enfocament i que calia contrastar-ho amb altres exemples més lliures o alliberadors.
El segon intent estava relacionat amb el títol provisional que teníem per a la caixa en anglès: Freedom in a Box. El títol ens encantava i la possibilitat de trobar llibertat en l’encaixat que representava la imatge ens agradava també, però no trobàvem una traducció que ens agradés en espanyol. La libertad en caja ens semblava que feia un joc de paraules involuntari amb "en caja" i "encaja" que grinyolava. No volíem tenir títols conceptualment massa diferents, així que en vam buscar un altre.
Després de donar amb un nou títol, vam seguir experimentant amb la idea de llibertat en una caixa, jugant de nou amb gàbies, però hi havia un problema de col·lisió entre el significat del títol i el de la imatge. No s'entenia bé. Les gàbies ens començaven a oprimir.
Així que vam eliminar la gàbia i vam provar només amb mordassa i lligams, però tampoc s'entenia del tot. Fins i tot hi va haver qui li va treure connotacions pujades de to que nosaltres, innocents criatures, ni tan sols havíem imaginat.
I llavors va arribar una segona etapa, en la qual més aviat me’n vaig anar a l'extrem oposat: la vida sense vigilància, normes, ni càstigs. Aquests nens jugant amb foc.
Un nadó borratxo de poder. Conduint, fumant. Però no ens agradava gens com de seguida adquiria un to moralista, en el qual si als nens se'ls dóna llibertat, no saben utilitzar-la. Tampoc aquest era el camí que volíem seguir...
No, no era el camí. Vaig decidir mantenir el nadó, però vaig canviar la voluntat desbocada pel desig. Vaig provar amb la idea del geni. No estava malament, ens agradava. Gairebé, gairebé ... Però sentíem que aquesta coberta encaminava el lector exclusivament cap a l'aspecte del desig dins de la llibertat, quan en realitat la capsa abordava molt més. Seguia sense convèncer-nos...
Fins que vaig dibuixar a aquesta nena en plena explosió extàtica de llibertat. Lliure! Ens agradava el caràcter de celebració.
I vaig seguir provant, fins a trobar la idea de l'altaveu. Aquí no només està ella en ple èxtasi de llibertat, sinó que commina els lectors a unir-se a ella. Sentíem que havíem arribat al final. Un viatge que havia anat des del fatalisme fins a la celebració. Era el que cercàvem.
Uns retocs i adaptacions i una mica de color .. i voilà!
Totes les il·lustracions d'aquest post: Daniela Martagón.
